jueves, 12 de junio de 2014

Flora als Aiguamolls 2

SALICORNIA

Informació trobada aquí

Tenen les flors petites, amb la coberta floral senzilla, ara amb estams i pistil. El nombre d'estams sol ser el mateix que el de fulles de la flor, cada estam. El fruit és petit amb una sola llavor. Viuen de preferència a la vora del mar o en terres salines de l'interior.
Salicornia
ANAGÁLIDE

Informació trobada aquí
La anagálide aquàtica és una espècie que es distingeix de Veronica beccabunga per les seves fulles més grans, lanceolades, lleugerament dentades, fulles superiors assegudes. Flors blaves amb venes violeta, de 5-10 mm de diàmetre, en inflorescències espiciformes llargues des de les aixelles de les fulles superiors.
Anagálide
ANEA

Informació trobada aquí
Planta herbàcia perenne de la família de les tifàcees que creix en llocs pantanosos, de tiges cilíndriques i sense nusos, fulles ensiformes i flors en forma d'espiga massissa i vellosa.
Anea
ARRÒS SILVESTRE

Informació trobada aquí
Malgrat el seu nom, aquesta planta no està emparentada amb l'arròs. Creix en forma natural en aigües succintes, en pantans i al llarg dels cursos d'aigua i llacs del nord i centre d' Amèrica del Nord.
Arròs silvestre











Entrada lliure, Josep Jordán



Centre de Fauna dels Aiguamolls de l'Empordà

El Centre de Fauna dels Aiguamolls de l'Empordà es va crear l'any 1984 i actualment es troba ubicat al Parc Natural dels Aiguamolls al municipi de Castelló d'Empúries, a l'Alt Empordà. Des de l'inici ha tingut diverses funcions i s'ha especialitzat en la recuperació de fauna salvatge durant els últims anys. 
La seva funció principal és rehabilitar i alliberar, en les millors condicions possibles, els exemplars de les espècies de la fauna autòctona protegides de les comarques gironines, analitzant-ne les causes de mortalitat -si és el cas- o alliberant-los posteriorment en el medi natural. 
Quan ens trobem amb un animal de fauna salvatge ferit, cal traslladar-lo -tan ràpid com sigui possible- al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà per a que sigui atès en el Centre de Fauna Salvatge dels Aiguamolls.
Centre de Fauna de l'Empordà



http://goo.gl/2Q74ZM



everglades,Xavi Viola

                                                         Els Everglades


El Parc Nacional dels Everglades, Reserva de la Biosfera i Patrimoni de la Humanitat. Un territori tan extens com la província de Tarragona, situat al llarg de la península de  Florida i que en el seu sistema d'aiguamolls i de manglars acull aus com flamencs, pelicans, garses, xatracs, àligues peixateres, ibis, cigonyes de bosc, àligues calbes; mamífers com llúdrigues, panteres, cérvols, manatís i óssos negres; rèptils com tortugues, 27 espècies de serps  caimans i cocodrils
Els aiguamolls dels Everglades són un bon refugi per les espècies, on troben força aliments i protecció.
Tanmateix, tot aquest esclat de vida i de diversitat està amenaçat, des de fa anys, per la introducció irresponsable d'espècies exòtiques i, des del 22 d'abril, per una marea negra que pot contaminar irreversiblement un dels darrers paradisos de la Terra.
De les espècies invasores, les més agressives i letals són les serps pitons. L'índia, l'africana i la burmesa, que pot arribar a fer fins a 8 metres.          
                                                                               
Info Enllaç                                                 Aiuguamolls dels   Everglades enllaç

Entrada lliure : Cesar Torrico Garcia

Diferències entre pantans naturals i fets per l'home.

Naturals:
Un pantà es diu que és natural quan el trobem que no té cap presa ni obstacle fet per l'home. Per exemple a la costa hi trobem un cinturó de dunes de sorra prou altes perquè la aigua de pluja sense fent un lloc on acumula l'aigua que no solen es tenir molta profunditat  normalment són dels següents metres d'altura           (1 m, 2 m, 3 m,  4 m). I al seu interior es desenvolupen un ecosistema vegetal, animal i bacteriològic.


 http://goo.gl/CkyIQH
                                                       Aiguamoll de l'emporda
Artificials:
Els pantans fets per l'home són aquells que tenen una presa, obstacle creat per l'ésser humà. En els pantans artificials la profunditat és de 21 m, al pantà de Sau. al pantà es desenvolupa un ecosistema vegetal, animal, bacteriològic.

http://goo.gl/Ou3qxp









panta de Sau
               Els esports als Aiguamolls
Ornitologia
L’ornitologia és la branca de la zoologia dedicada a l'estudi científic dels ocells. Nombrosos aspectes de l'ornitologia difereixen de les disciplines relacionades, a causa en part de l'alta visibilitat i l'atractiu estètic dels ocells.

                                                                            Clica aquí:  Enllaç

:
En aquesta foto podem veure un au rapinyaire
típica en els aiguamolls

Anellament
L'anellament d'ocells és la principal activitat del grup. Es tracta d'un mètode d'estudi científic que consisteix en el marcatge individual de les aus i en la posterior recuperació d'aquestes.


Gràcies a les dades recollides en aquesta activitat es poden dur a terme diversos estudis científics sobre la migració, la biometria, les poblacions, etc. Aquestes dades també poden contribuir a la preservació i la protecció de les aus.
Clica aquí Enllaç: 
images.jpgEn aquesta foto es veu com algú posa una anella de seguiment a un ocell.


Pesca
La pesca esportiva es realitza exclusivament amb finalitats d’oci i competició i consisteix en la captura d’espècies submergit o en superfície amb uns determinats aparells de pesca.
La pesca més popular és la que es realitza des de la costa en ports, espigons, platja, estuaris,aiguamolls etc. De totes maneres la pesca des d’ embarcació és també molt practicada i el seu nombre d’adeptes està en constant creixement.


    Clica aquí  Enllaç:
  Pescador practicant la pesca


Caça d’ocells (diferents tipus)
La caça en barraca consisteix a impregnar pals petits que es col•loquen a la capçada d’un conjunt d’arbres anomenats “barraques”. Els ocells que sobrevolen la zona s'hi queden enganxats i cauen dins el recinte, sovint encerclat per canyes o maons.


Una pràctica que s’utilitza també per a la captura d’algunes espècies és el filat. Aquest mètode consisteix en l’ús d’una xarxa abatible de petites dimensions, associada a una piqueta d’aigua com a esquer, amb combinació d’un amagatall, tradicionalment fet de pedra o vegetació, des d’on el caçador guaita i acciona l’art per a la captura dels ocells.
                                        
Ocells atrapats pel filat Clica aquí Enllaç

Valoració global

Aquest projecte que hem dut a terme sobre els aiguamolls ens ha servit per ampliar els nostres coneixements en tots els àmbits que comporta el tema que hem tractat.
Jo he realitzat diverses entrades, una d'elles relacionada amb el tema de la música. Donat que no especificava cap obra a tractar, la meva professora de castellà em va donar llibertat per a escollir, fiant-se de les meves capacitats.
L'obra que vaig escollir va ser l'obertura per a orquestra Les Hèbrides, del compositor romàntic Felix Mendelssohn. Es una obra que conec a la perfecció perquè l'he treballada al Conservatori aquest any, no tans sols l'he interpretat si no que també en conec l'anàlisi harmònic i la història que comporta.
La finalitat principal de l'obra es descriure un paisatge, en aquest cas, la gruta marina d'una de les illes Hèbrides, Staffa. I així també, causar les sensacions que va tenir el compositor quan va visitar l'illa.
La meva segona entrada va tractar sobre la formació i els orígens dels aiguamolls, els tipus que hi podem trobar, com es formen, i la seva vegetació.
La tercera, la vaig fer amb el meu company Josep. El tema a tractar va ser el diccionari de llengües, i a partir d'allí vam triar de quina manera organitzar-nos. El Josep va cercar les diferents formes d'anomenar els aiguamolls en altres llengües, i jo per part meva vaig cercar les formes d'anomenar-los a Catalunya i País Valencià.
En general penso que hem fet un bon treball, cadascú a la seva manera i al seu ritme, i crec que arriba el moment de donar per conclòs aquest projecte, que serà l'últim del nostre recorregut a l'ESO.

A continuació la imatge de la capçalera del nostre blog:

Extreta del nostre blog:  El racó del moixal 

Importància del manteniment d'aiguamolls




Els aiguamolls són considerats, segons la “Convenció RASMAR”, com el bressol de diversitat biològica, fonts d'aigua i productivitat marina més importants del món. Proporcionen recursos naturals de gran importància per la societat i constitueixen l’hàbitat de moltes espècies, és per això que hem de conservar-los i fer-ne un ús responsable.

Aquest tipus de reserva natural fa diferents funcions que beneficien la humanitat com el control d’inundacions, protecció en front tempestes, depuració de les aigües, etc. A través de la retenció i transformació dels sediments i nutrients fan que l'aigua tingui una millor qualitat.



     Factors que amenacen els aiguamolls

     Pesca i caça furtiva de les espècies que es troben als ecosistemes
-         Canvi climàtic
-         Contaminació de les aigües
-         Extracció il·legal de les seves aigües 
d         


Cinema. Mort a Venècia

  PELI CULA 
http://goo.gl/pn2W7M


La peli cula va ser un gran èxit amb els següents premis i nominacions. 

premis 
1971: Festival Internacional de Cinema de Canes: Premi del 25è aniversari del Festival, atorgat a Luchino Visconti . 

Millor Direcció artística 
Millor fotografia 
Millor vestuari 
Millor banda sonora original per Vittorio Trentino i Giuseppe 

Muratori 
1971: David di Donatello a Millor director per 

Nominacions. 
1971: Festival Internacional de Cinema de Canes: Palma d'or  
1972: Oscar al Millor vestuari 

Informació treta de  ( http://goo.gl/pn2W7M)


ARGUMENT


A principis del segle XX, el compositor de mitjana edat Gustav von Aschenbach (Dirk Bogarde), que pateix d'una depressió severa a causa de diversos problemes tant familiars com professionals, es refugia a Venècia per descansar i fugir de l'aclaparament de la seva vida a Munic.
Poc després d'instal · lar en un luxós hotel a illa del Lido, es fixa en un adolescent polonès, Tadzio (Björn Andresen), client de l'hotel amb la seva família. L'interès del protagonista cap a aquest jove androgin de bellesa colpidora, que encarna un ideal estètic, es transformarà en amor i obsessió.




Els dies de Aschenbach discorren a la platja del Lido o en excursions al centre de Venècia però sobretot es dedica a seguir i observar Tadzio.

Paral · lelament, Aschenbach va prenent consciència d'uns esdeveniments estranys a la ciutat (morts sobtades, campanyes de desinfecció dels carrers, explicacions evasives dels venecians, etc.) I aconsegueix descobrir que Venècia està afectada d'una epidèmia de còlera, amagada per les autoritats perquè els turistes no abandonin la ciutat. Aschenbach pensa anar primer però, conscient del seu amor per Tadzio, prefereix quedar-se a l'hotel. Pensa a avisar durant un temps a la família de Tadzio però no ho fa.

Com era d'esperar, Aschenbach, delicat de salut, malalta. Surt una última vegada, maquillat, a la platja per veure Tadzio (al qual mai ha parlat) i mor contemplant jugar amb un amic a la vora del mar. Tadzio s'allunya amb el seu amic sense adonar mentre uns socorristes vénen a aixecar el cos d'Aschenbach.






Tràiler de mort a Venècia 
                                                                                                            


                   
                                            http://youtu.be/ZH3qNMCe4iE



Luchino Visconti

Luchino Visconti di Modrone, comte de Lonate Pozzolo (Milà 2 de novembre de 1906 - Roma 17 de març de 1976), va ser un aristòcrata, director d'òpera i de cinema italià. Ha estat un dels cineastes italians contemporanis més reconeguts a nivell internacional.
 Era fill del duc Giuseppe Visconti di Modrone, i de Carla Erba, filla d'un poderós industrial milanès.
Des de molt jove es va vincular al teatre de la Scala de Milà, (convertint l'òpera en una de les passions), mitjà d'expressió artístic amb què el seu avi, el duc Guido Visconti, i el seu oncle Huberto Visconti van mantenir una estreta relació, ja que tots dos van ser Sovrintendenti-superintendents-del teatre de la Scala.





miércoles, 11 de junio de 2014

context geografic . Xavi Viola , Cesar Torrico .


Principals aiguamolls del món



Aiguamoll de Brasil:
El Pantanal és un dels aiguamolls més grans i més ben conservats del món, amb una superfície total de 150.000 km2. El seu complex sistema de pantans, planes d'inundació, llacunes i línies de drenatge interconnectades és la llar de més de 658 espècies d'aus, 190 de mamífers, 50 de rèptils, 270 espècies de peixos i una veritablement excepcionals 1.132 espècies de papallones.


garça en el Aiguamoll de Brasil         Aiguamoll de Brasil

Camargue (Franca)
La Camargue abasta el delta del riu Roine, al sud-est de França. Aproximadament un terç de la Camargue és o llacs o aiguamolls. És un dels millors llocs d'Europa per a l'observació d'aus. Els seus estanys de salmorra proporcionen un dels pocs hàbitats europeus pel flamenc. També és famós pel toro i el cavall Camargue Camargue.



aiguamolls de 
Camargue


Parc Nacional de Basur (Indonesia)
Parc Nacional Wasur és una regió enorme aiguamoll a la província indonèsia de Papua, a l'illa de Nova Guinea. Anomenat el Serengeti de Papua causa de la seva increïble biodiversitat, el Parc Nacional Wasur acull un gran nombre d'animals rars i aus, especialment al voltant del llac Rawa Biru. Hi ha moltes espècies d'aus aquàtiques i aus migratòries aquí juntament amb casuarios i wallabies. Desafortunadament els sistemes de pastures inundables naturals del parc es troben amenaçats per la invasió d'espècies exòtiques.

Parc Nacional de Basur

Aiguamolls de Kakadu (Australia)

És un parc divers, aproximadament la meitat de la mida de Suïssa es troba al Territori del Nord d'Austràlia. Els cocodrils d'aigua dolça i salada dormen en les riberes dels nombrosos rius i billabongs la major part del dia, però també pot ser vist surant o nedant en l'aigua. Una de les fites més coneguts de Kakadu és el billabong Yellow Water. Situat a prop de la petita ciutat de Cooinda, Yellow Water és la llar de cocodrils, cavalls salvatges, búfals i altres animals salvatges. El billabong, que inunda a unir-se a altres cursos d'aigua durant la temporada tropical, també atrau milions d'aus migratòries cada any.

Aiguamolls de Kakadu

Aiguamolls de Kerala (India)
Els aiguamolls de Kerala són una cadena de llacunes i llacs s'estén paral.lela a la costa del Mar Aràbic a l'estat de Kerala al sud de l'Índia. La xarxa inclou cinc grans llacs units per canals, alimentats per 38 rius. Les aigües estancades són la llar de moltes espècies úniques de la vida aquàtica incloent crancs, granotes aus i animals com les llúdrigues i tortugues d'aigua. La zona s'està convertint en un popular destí turístic amb diversos grans Kettuvallams (vaixells d'arròs avui convertits en hotels flotants)







 casa flotant  
de Kerala





Aiguamolls de Kerala

Aiguamolls del (Okawango Botswana)

El delta de l'Okavango és més gran i més bell oasi d'Àfrica. Impetuoses aigües del riu buida sobre les sorres del Kalahari. L'enorme set de desert de Kalahari desapareix de forma local en un desert verd-blau d'aigua dolça, amb maragdes canyars i arbres altíssims. Això porta a la vida silvestre a grans quantitats, ja que s'aprofiten d'aquest abeurador massiu.

   
El aiguamill de l'Okavango                             elefants al l'Okavango


Kafue (Zambia)

Els Pisos de Kafue es troben al centre de Zàmbia llarg del riu Kafue. Aquest paisatge d'aiguamolls únic de pastures, llacunes, maresmes, pantans i canyars abasta uns 6.500 km2. És un dels majors aiguamolls d'aigua rica a Zàmbia i és molt important per a la vida silvestre, pesca, pasturatge de bestiar, el cultiu de la canya de sucre i la producció d'energia hidroelèctrica.
El 
Zàmbia 


Everglades USA

Els Everglades és un dels sistemes de tractament d'aigua més eficients de la natura on els filtres de les plantes contaminants fora de l'aigua de moviment lent, el lliurament d'aigua més neta a la badia de Florida, els Cayos de Florida, i els esculls de corall propers.



Els 
Everglades

Sundarbans (Bangladesh)

Els Sundarbans és la major manglar del món. Sundarbans significa "bonics boscos, però la regió també poden haver estat nomenat després que el gran nombre d'arbres Sundari que creixen en les aigües costaneres salabroses. Aquesta zona és, sens dubte dignes de la reialesa, ja que és la llar de, possiblement, la major població de tigres de Bengala al món

.


Bibliografía: Clica aquí

Aiguamolls a Catalunya.







Parc natural de L’emporda



aiguamolls de l’emporda : es el parc dels aiguamolls mes inportan de Catalunya es situa en les següents comunitats de Catalunya : ( Castelló d'Empúries (57,4%), Sant Pere Pescador (12,8%) Palau-saverdera (10,2%). Peralada (8,9%), Pau (4,7%), Pedret i Marzà (2,6%), l'Escala (2,1%), Roses (1,1%) i l'Armentera )
te uns 8,1 Km dels cuals tots son aiguamolls . la fauna del parc son el ocells ja que hi ha 50 especies de ocells .




aiguamoll de l’emporda .

Tradicions i costums als aiguamolls: La llengenda d'en Bruel

La llegenda del Bruel


S’explica que durant l’edat mitjana, en temps del comte d’Empúries, Ponç Hug, va haver-hi, una vegada, un pèssim any agrícola. El comte, amb un gran sentit de justícia, va manar que se li entregués tot el gra recollit a la vila, per repartir-lo entre tots els seus súbdits, i evitar així la fam entre els més pobres. Un ric home del paratge, de molta nomenada, va voler fer la llei pel seu cantó, i va agafar tot el blat que va poder arreplegar i el va carregar en una carreta tirada per bous. De Castelló volia anar cap a Roses on l’esperava un vaixell per embarcar ben lluny, però havia d’anar-hi en negra nit per no ser descobert, i havia de travessar la zona dels estanys. En arribar-hi, els bous van començar a enfonsar-se, i com més descarregava més s’enfonsava en el llot de la maresma, fins que blat, bous, carreta i ric home van desaparèixer engolits pels fangs. Des d’aleshores, del fons de les aigües dels estanys se senten els planys dels bous, com a record de la malifeta. Aquest crit, autènticament, és el del mascle del bitó, a l’època de zel. Aquesta mena d’udol de bou, que surt dels estanys, es va deixar de sentir a partir dels anys seixanta en què aquest ocell va desaparèixer, però d’ençà la creació del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà el bruel torna a sentir-se. Gràcies a la protecció, el bitó torna a criar en aquesta zona i s’ha aconseguit, així, fer reviure la llegenda. 


Bruel
Bibliografia

Informació aquí

martes, 10 de junio de 2014

Diccionari de llengües

Definició d'aiguamoll: Terreny inundat o almenys amarat d'aigua d'una manera permanent, lloc pantanós.

Etimologia: D'aigua, el llatí aqua, mateix significat, i moll del llatí mollis, ['tou, flexible, suau'.]

Diferents formes d'anomenar els aiguamolls a Catalunya i País Valencià:

Aigüerol (Banyoles)
Llauna (Empordà, Rosselló i Baix Empordà)
Molleró (Garrotxa, Plana de Vic)
Mollina (Tremp, Sidamon, Alguaire, Eivissa)
Paül (Ribagorça, Paül, els Paüls)
Regat (Gandesa i País Valencià)
Sanya (Rosselló, Capcir)

Font d'informació: Institut d'Estudis Catalans - Diccionari de geologia 
                            Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
                            Rodamots

Diferents formes d'anomenar els aiguamolls arreu del món:

Anglès: Wetlands
Italià: Zone umide
Estonià: Märgalad
Portuguès: Pantanal
Basc: Hezegune
Croat: Močvare
Francès: Zones humides

Font d'informació: Google Translate



Parc natural dels aiguamolls de l'Empordà
Imatge extreta de la pàgina: Costa Brava





Pintors d' aiguamolls: Joaquim Vayreda

Autor: 
Joaquim Vayreda

Biografia de l'autor:
(Girona, 1843, Olot 1894) Pintor espanyol. Es va formar a Barcelona ia l'Escola de Belles Arts d'Olot, ciutat on va passar la major part de la seva vida i on va fundar l'escola paisatgística homònima, de la qual va ser el principal animador i les característiques van ser el realisme i una gamma cromàtica límpida i diàfana. El mateix Vayreda va ser sobretot un paisatgista (va realitzar també algunes obres costumistes) que, sense allunyar-se de la realitat, va atorgar a seus quadres un cert lirisme, un sentit d'exaltació de la vida camperola i provinciana. En la seva última etapa creativa es va acostar a l'impressionisme en el toc i la major lluminositat dels seus colors. En 1889 va fundar una empresa dedicada a la producció d'imatgeria religiosa.

Obra:
'L'estiu'










Característiques de l'obra:
En primer pla, trobem la inclusió de l’aigua quieta. La línia d’horitzó és baixa. En segon terme, i al centre trobem les figures; i com a teló de fons una massa arbòria. Al centre, un grup de pastores, nens i un ramat de vaques travessen un aiguamoll en una verneda. L’escena s’emmarca a l’estiu, en un moment de calor i d’alegria. És una composició arquitectònica. La transició entre els plans és molt clara: l’aiguamoll i les plantes aquàtiques de primer pla condueixen la mirada de l’espectador cap al grup central i cap a la clariana del fons que dóna pas al cel.

Museu:
Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Època:
Girona 1843 - Olot 1894

Opinió personal:
Inspira tranquil·litat i pau entre un ambient rural com és els voltants d'aquest aiguamoll.

Bibliografia:

Imatge trobada aquí

Informació trobada aquí

Arquitectura als Aiguamolls

                                Arquitectura


Hotels Flotants

Els hotels flotants són normalment hotels de luxe  que és construeixen sobre els aiguamolls.Són establiments en  zones tranquil.les on els visitants poden gaudir del ambient i el luxe. Són estructures on els pilars són fets per aixecar les habitacions o cases per tal de que no toquin l'aigua i que no es mullin la fusta per tal de que no es podreixi.
                                                                                                           Hotel Flotant enllaç a la fotografía

literatura :Cesar Torrico Garcia

MORT A VENÈCIA .


http://goo.gl/cMcM10


 ARGUMENT

L'acció es desenvolupa el 1911, a la Belle Époque, en una Venècia visitada per la burgesia despreocupada, abans dels drames que sorgiran. A l'hotel de luxe on s'allotja el vell compositor Gustav bon Aschenbach, el seu estiueig és enterbolit per un jove adolescent androgin, el polonès Tadzio, que sembla encarnar l'ideal de bellesa etèria En una ciutat que se sap afectada d'una epidèmia de còlera, amagada per les autoritats, Aschenbach, en lloc de fugir, s'enfonsa en la decadència  i mor sobre la platja del Lido després d'haver contemplat per última vegada Tadzio, el seu estimat a qui mai no haurà gosat parlar. 
http://ca.wikipedia.org/wiki/Morte_a_Venezia
                 
                                                                                                                                                                   


                              Thomas Mann

 http://goo.gl/Gn71C0


BIOGRAFIA 

         Thomas Mann (Lübeck, Imperi alemany, 6 juny 1875 - Zuric, Suïssa, 12 agost de 1955).Thomas Mann va rebre el Premi Nobel de literatura el 1929.             http://goo.gl/3f6aFy