Flora als Aiguamolls 2

SALICORNIA

Informació trobada aquí

Tenen les flors petites, amb la coberta floral senzilla, ara amb estams i pistil. El nombre d'estams sol ser el mateix que el de fulles de la flor, cada estam. El fruit és petit amb una sola llavor. Viuen de preferència a la vora del mar o en terres salines de l'interior.

Salicornia

ANAGÁLIDE

Informació trobada aquí

La anagálide aquàtica és una espècie que es distingeix de Veronica beccabunga per les seves fulles més grans, lanceolades, lleugerament dentades, fulles superiors assegudes. Flors blaves amb venes violeta, de 5-10 mm de diàmetre, en inflorescències espiciformes llargues des de les aixelles de les fulles superiors.

Anagálide

ANEA

Informació trobada aquí

Planta herbàcia perenne de la família de les tifàcees que creix en llocs pantanosos, de tiges cilíndriques i sense nusos, fulles ensiformes i flors en forma d'espiga massissa i vellosa.

Anea

ARRÒS SILVESTRE

Informació trobada aquí

Malgrat el seu nom, aquesta planta no està emparentada amb l'arròs. Creix en forma natural en aigües succintes, en pantans i al llarg dels cursos d'aigua i llacs del nord i centre d' Amèrica del Nord.

Arròs silvestre

everglades,Xavi Viola

                                                         Els Everglades

El Parc Nacional dels Everglades, Reserva de la Biosfera i Patrimoni de la Humanitat. Un territori tan extens com la província de Tarragona, situat al llarg de la península de  Florida i que en el seu sistema d'aiguamolls i de manglars acull aus com flamencs, pelicans, garses, xatracs, àligues peixateres, ibis, cigonyes de bosc, àligues calbes; mamífers com llúdrigues, panteres, cérvols, manatís i óssos negres; rèptils com tortugues, 27 espècies de serps  caimans i cocodrils

Els aiguamolls dels Everglades són un bon refugi per les espècies, on troben força aliments i protecció.

Tanmateix, tot aquest esclat de vida i de diversitat està amenaçat, des de fa anys, per la introducció irresponsable d'espècies exòtiques i, des del 22 d'abril, per una marea negra que pot contaminar irreversiblement un dels darrers paradisos de la Terra.

De les espècies invasores, les més agressives i letals són les serps pitons. L'índia, l'africana i la burmesa, que pot arribar a fer fins a 8 metres.          

                                                                               

Info Enllaç                                                 Aiuguamolls dels   Everglades enllaç

               Els esports als Aiguamolls

Ornitologia

L’ornitologia és la branca de la zoologia dedicada a l'estudi científic dels ocells. Nombrosos aspectes de l'ornitologia difereixen de les disciplines relacionades, a causa en part de l'alta visibilitat i l'atractiu estètic dels ocells.

                                                                            Clica aquí:  Enllaç
:

En aquesta foto podem veure un au rapinyaire

típica en els aiguamolls

Anellament

L'anellament d'ocells és la principal activitat del grup. Es tracta d'un mètode d'estudi científic que consisteix en el marcatge individual de les aus i en la posterior recuperació d'aquestes.

Gràcies a les dades recollides en aquesta activitat es poden dur a terme diversos estudis científics sobre la migració, la biometria, les poblacions, etc. Aquestes dades també poden contribuir a la preservació i la protecció de les aus.

Clica aquí Enllaç: 

En aquesta foto es veu com algú posa una anella de seguiment a un ocell.

Pesca

La pesca esportiva es realitza exclusivament amb finalitats d’oci i competició i consisteix en la captura d’espècies submergit o en superfície amb uns determinats aparells de pesca.

La pesca més popular és la que es realitza des de la costa en ports, espigons, platja, estuaris,aiguamolls etc. De totes maneres la pesca des d’ embarcació és també molt practicada i el seu nombre d’adeptes està en constant creixement.

    Clica aquí  Enllaç:

  Pescador practicant la pesca

Caça d’ocells (diferents tipus)

La caça en barraca consisteix a impregnar pals petits que es col•loquen a la capçada d’un conjunt d’arbres anomenats “barraques”. Els ocells que sobrevolen la zona s'hi queden enganxats i cauen dins el recinte, sovint encerclat per canyes o maons.

Una pràctica que s’utilitza també per a la captura d’algunes espècies és el filat. Aquest mètode consisteix en l’ús d’una xarxa abatible de petites dimensions, associada a una piqueta d’aigua com a esquer, amb combinació d’un amagatall, tradicionalment fet de pedra o vegetació, des d’on el caçador guaita i acciona l’art per a la captura dels ocells.

                                        

Ocells atrapats pel filat Clica aquí Enllaç

Valoració global

Aquest projecte que hem dut a terme sobre els aiguamolls ens ha servit per ampliar els nostres coneixements en tots els àmbits que comporta el tema que hem tractat.
Jo he realitzat diverses entrades, una d'elles relacionada amb el tema de la música. Donat que no especificava cap obra a tractar, la meva professora de castellà em va donar llibertat per a escollir, fiant-se de les meves capacitats.
L'obra que vaig escollir va ser l'obertura per a orquestra Les Hèbrides, del compositor romàntic Felix Mendelssohn. Es una obra que conec a la perfecció perquè l'he treballada al Conservatori aquest any, no tans sols l'he interpretat si no que també en conec l'anàlisi harmònic i la història que comporta.
La finalitat principal de l'obra es descriure un paisatge, en aquest cas, la gruta marina d'una de les illes Hèbrides, Staffa. I així també, causar les sensacions que va tenir el compositor quan va visitar l'illa.
La meva segona entrada va tractar sobre la formació i els orígens dels aiguamolls, els tipus que hi podem trobar, com es formen, i la seva vegetació.
La tercera, la vaig fer amb el meu company Josep. El tema a tractar va ser el diccionari de llengües, i a partir d'allí vam triar de quina manera organitzar-nos. El Josep va cercar les diferents formes d'anomenar els aiguamolls en altres llengües, i jo per part meva vaig cercar les formes d'anomenar-los a Catalunya i País Valencià.
En general penso que hem fet un bon treball, cadascú a la seva manera i al seu ritme, i crec que arriba el moment de donar per conclòs aquest projecte, que serà l'últim del nostre recorregut a l'ESO.

A continuació la imatge de la capçalera del nostre blog:

Extreta del nostre blog:  El racó del moixal 

Cinema. Mort a Venècia

  PELI CULA 

http://goo.gl/pn2W7M

La peli cula va ser un gran èxit amb els següents premis i nominacions. 

premis 

1971: Festival Internacional de Cinema de Canes: Premi del 25è aniversari del Festival, atorgat a Luchino Visconti . 

Millor Direcció artística 

Millor fotografia 

Millor vestuari 

Millor banda sonora original per Vittorio Trentino i Giuseppe 

Muratori 

1971: David di Donatello a Millor director per 

Nominacions. 

1971: Festival Internacional de Cinema de Canes: Palma d'or  

1972: Oscar al Millor vestuari 

Informació treta de  ( http://goo.gl/pn2W7M)

ARGUMENT

A principis del segle XX, el compositor de mitjana edat Gustav von Aschenbach (Dirk Bogarde), que pateix d'una depressió severa a causa de diversos problemes tant familiars com professionals, es refugia a Venècia per descansar i fugir de l'aclaparament de la seva vida a Munic.

Poc després d'instal · lar en un luxós hotel a illa del Lido, es fixa en un adolescent polonès, Tadzio (Björn Andresen), client de l'hotel amb la seva família. L'interès del protagonista cap a aquest jove androgin de bellesa colpidora, que encarna un ideal estètic, es transformarà en amor i obsessió.

Els dies de Aschenbach discorren a la platja del Lido o en excursions al centre de Venècia però sobretot es dedica a seguir i observar Tadzio.

Paral · lelament, Aschenbach va prenent consciència d'uns esdeveniments estranys a la ciutat (morts sobtades, campanyes de desinfecció dels carrers, explicacions evasives dels venecians, etc.) I aconsegueix descobrir que Venècia està afectada d'una epidèmia de còlera, amagada per les autoritats perquè els turistes no abandonin la ciutat. Aschenbach pensa anar primer però, conscient del seu amor per Tadzio, prefereix quedar-se a l'hotel. Pensa a avisar durant un temps a la família de Tadzio però no ho fa.

Com era d'esperar, Aschenbach, delicat de salut, malalta. Surt una última vegada, maquillat, a la platja per veure Tadzio (al qual mai ha parlat) i mor contemplant jugar amb un amic a la vora del mar. Tadzio s'allunya amb el seu amic sense adonar mentre uns socorristes vénen a aixecar el cos d'Aschenbach.






Tràiler de mort a Venècia 

                                                                                                            

                   
                                            http://youtu.be/ZH3qNMCe4iE

Luchino Visconti

Luchino Visconti di Modrone, comte de Lonate Pozzolo (Milà 2 de novembre de 1906 - Roma 17 de març de 1976), va ser un aristòcrata, director d'òpera i de cinema italià. Ha estat un dels cineastes italians contemporanis més reconeguts a nivell internacional.

 Era fill del duc Giuseppe Visconti di Modrone, i de Carla Erba, filla d'un poderós industrial milanès.
Des de molt jove es va vincular al teatre de la Scala de Milà, (convertint l'òpera en una de les passions), mitjà d'expressió artístic amb què el seu avi, el duc Guido Visconti, i el seu oncle Huberto Visconti van mantenir una estreta relació, ja que tots dos van ser Sovrintendenti-superintendents-del teatre de la Scala.

Tradicions i costums als aiguamolls: La llengenda d'en Bruel

La llegenda del Bruel


S’explica que durant l’edat mitjana, en temps del comte d’Empúries, Ponç Hug, va haver-hi, una vegada, un pèssim any agrícola. El comte, amb un gran sentit de justícia, va manar que se li entregués tot el gra recollit a la vila, per repartir-lo entre tots els seus súbdits, i evitar així la fam entre els més pobres. Un ric home del paratge, de molta nomenada, va voler fer la llei pel seu cantó, i va agafar tot el blat que va poder arreplegar i el va carregar en una carreta tirada per bous. De Castelló volia anar cap a Roses on l’esperava un vaixell per embarcar ben lluny, però havia d’anar-hi en negra nit per no ser descobert, i havia de travessar la zona dels estanys. En arribar-hi, els bous van començar a enfonsar-se, i com més descarregava més s’enfonsava en el llot de la maresma, fins que blat, bous, carreta i ric home van desaparèixer engolits pels fangs. Des d’aleshores, del fons de les aigües dels estanys se senten els planys dels bous, com a record de la malifeta. Aquest crit, autènticament, és el del mascle del bitó, a l’època de zel. Aquesta mena d’udol de bou, que surt dels estanys, es va deixar de sentir a partir dels anys seixanta en què aquest ocell va desaparèixer, però d’ençà la creació del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà el bruel torna a sentir-se. Gràcies a la protecció, el bitó torna a criar en aquesta zona i s’ha aconseguit, així, fer reviure la llegenda. 

Bruel

Bibliografia

Informació aquí

Diccionari de llengües

Definició d'aiguamoll: Terreny inundat o almenys amarat d'aigua d'una manera permanent, lloc pantanós.

Etimologia: D'aigua, el llatí aqua, mateix significat, i moll del llatí mollis, ['tou, flexible, suau'.]

Diferents formes d'anomenar els aiguamolls a Catalunya i País Valencià:

Aigüerol (Banyoles)
Llauna (Empordà, Rosselló i Baix Empordà)
Molleró (Garrotxa, Plana de Vic)
Mollina (Tremp, Sidamon, Alguaire, Eivissa)
Paül (Ribagorça, Paül, els Paüls)
Regat (Gandesa i País Valencià)
Sanya (Rosselló, Capcir)

Font d'informació: Institut d'Estudis Catalans - Diccionari de geologia 
                            Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
                            Rodamots

Diferents formes d'anomenar els aiguamolls arreu del món:

Anglès: Wetlands
Italià: Zone umide
Estonià: Märgalad
Portuguès: Pantanal
Basc: Hezegune
Croat: Močvare
Francès: Zones humides

Font d'informació: Google Translate



Parc natural dels aiguamolls de l'Empordà
Imatge extreta de la pàgina: Costa Brava

Arquitectura als Aiguamolls

                                Arquitectura

Hotels Flotants

Els hotels flotants són normalment hotels de luxe  que és construeixen sobre els aiguamolls.Són establiments en  zones tranquil.les on els visitants poden gaudir del ambient i el luxe. Són estructures on els pilars són fets per aixecar les habitacions o cases per tal de que no toquin l'aigua i que no es mullin la fusta per tal de que no es podreixi.
                                                                                                           Hotel Flotant enllaç a la fotografía

Formació i origen dels aiguamolls

Tipus d'aiguamolls

Manglars

Els manglars són el tipus d'aiguamolls considerats com a pantans d'aigua salada.
Són extensions de maresmes, pantans, o aigües de règim natural o artificial, permanents o temporals, estancades.
 Promouen la biodiversitat ja que les seves arrels submergides proveeixen habitacle i refugi per a una rica fauna de peixos, mamífers i invertebrats.

Llacustres

Aiguamolls associats a llacs o llacunes d’aigua dolça. Poden ser permanents o estacionals.

Conservació dels Aiguamolls
 La conservació dels aiguamolls es basa fundant-se en el principi de mantenir les àrees que per la seva singularitat ecològica mereixen l'interès de la comunitat internacional.

Fonts d'informació:  Alianza sistema 
                               Medi sedimentari lacustre 




Manglar
Font d'on s'ha extret la imatge: Wikipedia



Llacustre

Font d'on s'ha tret la imatge: Shores of the lake