Flora als Aiguamolls 2

SALICORNIA

Informació trobada aquí

Tenen les flors petites, amb la coberta floral senzilla, ara amb estams i pistil. El nombre d'estams sol ser el mateix que el de fulles de la flor, cada estam. El fruit és petit amb una sola llavor. Viuen de preferència a la vora del mar o en terres salines de l'interior.

Salicornia

ANAGÁLIDE

Informació trobada aquí

La anagálide aquàtica és una espècie que es distingeix de Veronica beccabunga per les seves fulles més grans, lanceolades, lleugerament dentades, fulles superiors assegudes. Flors blaves amb venes violeta, de 5-10 mm de diàmetre, en inflorescències espiciformes llargues des de les aixelles de les fulles superiors.

Anagálide

ANEA

Informació trobada aquí

Planta herbàcia perenne de la família de les tifàcees que creix en llocs pantanosos, de tiges cilíndriques i sense nusos, fulles ensiformes i flors en forma d'espiga massissa i vellosa.

Anea

ARRÒS SILVESTRE

Informació trobada aquí

Malgrat el seu nom, aquesta planta no està emparentada amb l'arròs. Creix en forma natural en aigües succintes, en pantans i al llarg dels cursos d'aigua i llacs del nord i centre d' Amèrica del Nord.

Arròs silvestre

Tradicions i costums als aiguamolls: La llengenda d'en Bruel

La llegenda del Bruel


S’explica que durant l’edat mitjana, en temps del comte d’Empúries, Ponç Hug, va haver-hi, una vegada, un pèssim any agrícola. El comte, amb un gran sentit de justícia, va manar que se li entregués tot el gra recollit a la vila, per repartir-lo entre tots els seus súbdits, i evitar així la fam entre els més pobres. Un ric home del paratge, de molta nomenada, va voler fer la llei pel seu cantó, i va agafar tot el blat que va poder arreplegar i el va carregar en una carreta tirada per bous. De Castelló volia anar cap a Roses on l’esperava un vaixell per embarcar ben lluny, però havia d’anar-hi en negra nit per no ser descobert, i havia de travessar la zona dels estanys. En arribar-hi, els bous van començar a enfonsar-se, i com més descarregava més s’enfonsava en el llot de la maresma, fins que blat, bous, carreta i ric home van desaparèixer engolits pels fangs. Des d’aleshores, del fons de les aigües dels estanys se senten els planys dels bous, com a record de la malifeta. Aquest crit, autènticament, és el del mascle del bitó, a l’època de zel. Aquesta mena d’udol de bou, que surt dels estanys, es va deixar de sentir a partir dels anys seixanta en què aquest ocell va desaparèixer, però d’ençà la creació del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà el bruel torna a sentir-se. Gràcies a la protecció, el bitó torna a criar en aquesta zona i s’ha aconseguit, així, fer reviure la llegenda. 

Bruel

Bibliografia

Informació aquí

Pintors d' aiguamolls: Joaquim Vayreda

Autor: 
Joaquim Vayreda

Biografia de l'autor:
(Girona, 1843, Olot 1894) Pintor espanyol. Es va formar a Barcelona ia l'Escola de Belles Arts d'Olot, ciutat on va passar la major part de la seva vida i on va fundar l'escola paisatgística homònima, de la qual va ser el principal animador i les característiques van ser el realisme i una gamma cromàtica límpida i diàfana. El mateix Vayreda va ser sobretot un paisatgista (va realitzar també algunes obres costumistes) que, sense allunyar-se de la realitat, va atorgar a seus quadres un cert lirisme, un sentit d'exaltació de la vida camperola i provinciana. En la seva última etapa creativa es va acostar a l'impressionisme en el toc i la major lluminositat dels seus colors. En 1889 va fundar una empresa dedicada a la producció d'imatgeria religiosa.

Obra:

'L'estiu'

Característiques de l'obra:
En primer pla, trobem la inclusió de l’aigua quieta. La línia d’horitzó és baixa. En segon terme, i al centre trobem les figures; i com a teló de fons una massa arbòria. Al centre, un grup de pastores, nens i un ramat de vaques travessen un aiguamoll en una verneda. L’escena s’emmarca a l’estiu, en un moment de calor i d’alegria. És una composició arquitectònica. La transició entre els plans és molt clara: l’aiguamoll i les plantes aquàtiques de primer pla condueixen la mirada de l’espectador cap al grup central i cap a la clariana del fons que dóna pas al cel.

Museu:
Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Època:
Girona 1843 - Olot 1894

Opinió personal:
Inspira tranquil·litat i pau entre un ambient rural com és els voltants d'aquest aiguamoll.

Bibliografia:

Imatge trobada aquí

Informació trobada aquí

La Flora als Aiguamolls

Informació sobre la flora extreta de:
Gencat
Guia d'espais Naturals de Girona    

A continuació es passaran fotografies i informació de la flora dels aiguamolls:     
                        
Lliri groc

Què és? Informa't!

Llenties d'aigua

Què són? Informa't!

Lliri de mar

Què són? Informa't!

Alzines sureres

Què són? Informa't!

Canyís

Què és? Informa't!

Jonc

Què és? Informa't!










Ranuncle

Què és? Informa't!

Salicària

Què és? Informa't!

Borró

Què és? Informa't!

presentació de fauna i flora

En aquest apartat podem observar les espècies que hi ha als pantans però no només veurem el món animal, tan be el vegetal i ens endinsarem en el món bacteriològic o microscòpic. axis d'estar atents en aquest apartat perquè us sorprendrien el que pot ver en un pantà .

http://goo.gl/PELG30       salicornias

http://goo.gl/QNOcah         flamencon en el delta del ebro 

http://goo.gl/flshuF   bacterias en el agua estancada