Aquest projecte que hem dut a terme sobre els aiguamolls ens ha servit per ampliar els nostres coneixements en tots els àmbits que comporta el tema que hem tractat.
Jo he realitzat diverses entrades, una d'elles relacionada amb el tema de la música. Donat que no especificava cap obra a tractar, la meva professora de castellà em va donar llibertat per a escollir, fiant-se de les meves capacitats.
L'obra que vaig escollir va ser l'obertura per a orquestra Les Hèbrides, del compositor romàntic Felix Mendelssohn. Es una obra que conec a la perfecció perquè l'he treballada al Conservatori aquest any, no tans sols l'he interpretat si no que també en conec l'anàlisi harmònic i la història que comporta.
La finalitat principal de l'obra es descriure un paisatge, en aquest cas, la gruta marina d'una de les illes Hèbrides, Staffa. I així també, causar les sensacions que va tenir el compositor quan va visitar l'illa.
La meva segona entrada va tractar sobre la formació i els orígens dels aiguamolls, els tipus que hi podem trobar, com es formen, i la seva vegetació.
La tercera, la vaig fer amb el meu company Josep. El tema a tractar va ser el diccionari de llengües, i a partir d'allí vam triar de quina manera organitzar-nos. El Josep va cercar les diferents formes d'anomenar els aiguamolls en altres llengües, i jo per part meva vaig cercar les formes d'anomenar-los a Catalunya i País Valencià.
En general penso que hem fet un bon treball, cadascú a la seva manera i al seu ritme, i crec que arriba el moment de donar per conclòs aquest projecte, que serà l'últim del nostre recorregut a l'ESO.
A continuació la imatge de la capçalera del nostre blog:
Extreta del nostre blog: El racó del moixal
Mostrando entradas con la etiqueta Serena Foschi. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Serena Foschi. Mostrar todas las entradas
jueves, 12 de junio de 2014
martes, 10 de junio de 2014
Diccionari de llengües
Definició d'aiguamoll: Terreny inundat o almenys amarat d'aigua d'una manera permanent, lloc pantanós.
Etimologia: D'aigua, el llatí aqua, mateix significat, i moll del llatí mollis, ['tou, flexible, suau'.]
Diferents formes d'anomenar els aiguamolls a Catalunya i País Valencià:
Aigüerol (Banyoles)
Llauna (Empordà, Rosselló i Baix Empordà)
Molleró (Garrotxa, Plana de Vic)
Mollina (Tremp, Sidamon, Alguaire, Eivissa)
Paül (Ribagorça, Paül, els Paüls)
Regat (Gandesa i País Valencià)
Sanya (Rosselló, Capcir)
Font d'informació: Institut d'Estudis Catalans - Diccionari de geologia
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Rodamots
Diferents formes d'anomenar els aiguamolls arreu del món:
Anglès: Wetlands
Italià: Zone umide
Estonià: Märgalad
Portuguès: Pantanal
Basc: Hezegune
Croat: Močvare
Francès: Zones humides
Font d'informació: Google Translate

Parc natural dels aiguamolls de l'Empordà
Imatge extreta de la pàgina: Costa Brava
Etimologia: D'aigua, el llatí aqua, mateix significat, i moll del llatí mollis, ['tou, flexible, suau'.]
Diferents formes d'anomenar els aiguamolls a Catalunya i País Valencià:
Aigüerol (Banyoles)
Llauna (Empordà, Rosselló i Baix Empordà)
Molleró (Garrotxa, Plana de Vic)
Mollina (Tremp, Sidamon, Alguaire, Eivissa)
Paül (Ribagorça, Paül, els Paüls)
Regat (Gandesa i País Valencià)
Sanya (Rosselló, Capcir)
Font d'informació: Institut d'Estudis Catalans - Diccionari de geologia
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Rodamots
Diferents formes d'anomenar els aiguamolls arreu del món:
Anglès: Wetlands
Italià: Zone umide
Estonià: Märgalad
Portuguès: Pantanal
Basc: Hezegune
Croat: Močvare
Francès: Zones humides
Font d'informació: Google Translate

Parc natural dels aiguamolls de l'Empordà
Imatge extreta de la pàgina: Costa Brava
Formació i origen dels aiguamolls
Tipus d'aiguamolls
Manglars
Els manglars són el tipus d'aiguamolls considerats com a pantans d'aigua salada.
Són extensions de maresmes, pantans, o aigües de règim natural o artificial, permanents o temporals, estancades.
Promouen la biodiversitat ja que les seves arrels submergides proveeixen habitacle i refugi per a una rica fauna de peixos, mamífers i invertebrats.
Llacustres
Aiguamolls associats a llacs o llacunes d’aigua dolça. Poden ser permanents o estacionals.
Conservació dels Aiguamolls
La conservació dels aiguamolls es basa fundant-se en el principi de mantenir les àrees que per la seva singularitat ecològica mereixen l'interès de la comunitat internacional.
Fonts d'informació: Alianza sistema
Medi sedimentari lacustre

Manglar
Font d'on s'ha extret la imatge: Wikipedia

Llacustre
Font d'on s'ha tret la imatge: Shores of the lake
Manglars
Els manglars són el tipus d'aiguamolls considerats com a pantans d'aigua salada.
Són extensions de maresmes, pantans, o aigües de règim natural o artificial, permanents o temporals, estancades.
Promouen la biodiversitat ja que les seves arrels submergides proveeixen habitacle i refugi per a una rica fauna de peixos, mamífers i invertebrats.
Llacustres
Aiguamolls associats a llacs o llacunes d’aigua dolça. Poden ser permanents o estacionals.
Conservació dels Aiguamolls
La conservació dels aiguamolls es basa fundant-se en el principi de mantenir les àrees que per la seva singularitat ecològica mereixen l'interès de la comunitat internacional.
Fonts d'informació: Alianza sistema
Medi sedimentari lacustre

Manglar
Font d'on s'ha extret la imatge: Wikipedia

Llacustre
Font d'on s'ha tret la imatge: Shores of the lake
lunes, 9 de junio de 2014
Obertura Les Hèbrides de Felix Mendelssohn
Felix Mendelssohn va ser un compositor, director d'orquestra i pianista de música romàntica alemany, essent un dels més importants d'aquest moviment.
Mendelssohn tenia uns vint anys quan va començar a viatjar extensament i narrar les seves impressions sobre les terres estrangeres en una sèrie de composicions. En l'estiu de 1829 va visitar Escòcia, més concretament les illes Hèbrides on va escriure el tema per la seva obertura Die Hebriden.
Hi ha tres manuscrits molt diferents de l'obra acabada, que difereixen entre si considerablement.
A l'agost del 1829 el compositor va anotar en una carta els temes que obren la obertura i explicant que el motiu d'aquella melodia mostrava la manera extraordinària en que l'havien afectat les illes Hèbrides.
Més tard va associar aquest tema amb la cova marina de Fingal una gruta dins de l'illa hebridenca de Staffa.
Al novembre d'aquell mateix any Mendelssohn va escriure a casa des de Itàlia dient que treballava a la peça cada dia, per tal d'acabar-la com a regal d'aniversari per al seu pare. El 20 de desembre, una mica tard per a l'aniversari, va anunciar que havia finalitzat l'obra.
Un dia després va qualificar l'obra com a imperfecta destacant el canvi de tonalitat a Re major en el desenvolupament que donava un caràcter contrapuntístic, contraposant-se a la forma descriptiva, que era el que ell cercava.
Finalment l'obra va ser publicada a l'abril de 1835 en la versió que s'executa actualment.
L'obertura és bellament evocativa. Les oscil·lacions i arpegis en semicorxeres que impregnen la composició suggereixen el vent i les onades que van haver impressionat a Mendelssohn a Las Hèbrides. Igualment d'efectius són els indicis de melodia que conformen el tema principal. Fins al segon tema no escoltem res que s'assembli a un tema completament desenvolupat. Quan arriba, aquest tema resulta especialment encantador a causa de l'absència anterior d'una melodia àmplia. Aquesta línia lírica, en els violoncels i després en els clarinets, és una de les idees inspirades de Mendelssohn, simple i bella. L'obertura acaba esvaint bastant abruptament en el silenci, com si els vents i les marees de la Cova de Fingal s'haguessin extingit momentàniament, per tornar aviat.
En conjunt, l'obra utilitza la forma estàndard del gènere de l'obertura, amb una coda al final en què es torna al tema inicial.
Tot i el seu títol d'obertura, està pensada com a peça independent. No narra una història i per tant no es qualifica com a música de programa, si no com a un poema simfònic.
Mendelssohn va dedicar la seva obra al rei Frederic Guillem IV de Prússia, per aquell temps Príncep de Prússia.
Fonts d'informació: Wikipedia
Hágase la música
Gruta de Fingal - Staffa
Imatge extreta de la pàgina: Info Staffa
Vista interior de la Gruta de Fingal
Imatge extreta de: Google Images
Mendelssohn tenia uns vint anys quan va començar a viatjar extensament i narrar les seves impressions sobre les terres estrangeres en una sèrie de composicions. En l'estiu de 1829 va visitar Escòcia, més concretament les illes Hèbrides on va escriure el tema per la seva obertura Die Hebriden.
Hi ha tres manuscrits molt diferents de l'obra acabada, que difereixen entre si considerablement.
A l'agost del 1829 el compositor va anotar en una carta els temes que obren la obertura i explicant que el motiu d'aquella melodia mostrava la manera extraordinària en que l'havien afectat les illes Hèbrides.
Més tard va associar aquest tema amb la cova marina de Fingal una gruta dins de l'illa hebridenca de Staffa.
Al novembre d'aquell mateix any Mendelssohn va escriure a casa des de Itàlia dient que treballava a la peça cada dia, per tal d'acabar-la com a regal d'aniversari per al seu pare. El 20 de desembre, una mica tard per a l'aniversari, va anunciar que havia finalitzat l'obra.
Un dia després va qualificar l'obra com a imperfecta destacant el canvi de tonalitat a Re major en el desenvolupament que donava un caràcter contrapuntístic, contraposant-se a la forma descriptiva, que era el que ell cercava.
Finalment l'obra va ser publicada a l'abril de 1835 en la versió que s'executa actualment.
L'obertura és bellament evocativa. Les oscil·lacions i arpegis en semicorxeres que impregnen la composició suggereixen el vent i les onades que van haver impressionat a Mendelssohn a Las Hèbrides. Igualment d'efectius són els indicis de melodia que conformen el tema principal. Fins al segon tema no escoltem res que s'assembli a un tema completament desenvolupat. Quan arriba, aquest tema resulta especialment encantador a causa de l'absència anterior d'una melodia àmplia. Aquesta línia lírica, en els violoncels i després en els clarinets, és una de les idees inspirades de Mendelssohn, simple i bella. L'obertura acaba esvaint bastant abruptament en el silenci, com si els vents i les marees de la Cova de Fingal s'haguessin extingit momentàniament, per tornar aviat.
En conjunt, l'obra utilitza la forma estàndard del gènere de l'obertura, amb una coda al final en què es torna al tema inicial.
Tot i el seu títol d'obertura, està pensada com a peça independent. No narra una història i per tant no es qualifica com a música de programa, si no com a un poema simfònic.
Mendelssohn va dedicar la seva obra al rei Frederic Guillem IV de Prússia, per aquell temps Príncep de Prússia.
Fonts d'informació: Wikipedia
Hágase la música
Gruta de Fingal - Staffa
Imatge extreta de la pàgina: Info Staffa
Vista interior de la Gruta de Fingal
Imatge extreta de: Google Images
Suscribirse a:
Entradas (Atom)

.jpg)