Mostrando entradas con la etiqueta Josep Jordán. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Josep Jordán. Mostrar todas las entradas

jueves, 12 de junio de 2014

Entrada lliure, Josep Jordán



Centre de Fauna dels Aiguamolls de l'Empordà

El Centre de Fauna dels Aiguamolls de l'Empordà es va crear l'any 1984 i actualment es troba ubicat al Parc Natural dels Aiguamolls al municipi de Castelló d'Empúries, a l'Alt Empordà. Des de l'inici ha tingut diverses funcions i s'ha especialitzat en la recuperació de fauna salvatge durant els últims anys. 
La seva funció principal és rehabilitar i alliberar, en les millors condicions possibles, els exemplars de les espècies de la fauna autòctona protegides de les comarques gironines, analitzant-ne les causes de mortalitat -si és el cas- o alliberant-los posteriorment en el medi natural. 
Quan ens trobem amb un animal de fauna salvatge ferit, cal traslladar-lo -tan ràpid com sigui possible- al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà per a que sigui atès en el Centre de Fauna Salvatge dels Aiguamolls.
Centre de Fauna de l'Empordà



http://goo.gl/2Q74ZM



               Els esports als Aiguamolls
Ornitologia
L’ornitologia és la branca de la zoologia dedicada a l'estudi científic dels ocells. Nombrosos aspectes de l'ornitologia difereixen de les disciplines relacionades, a causa en part de l'alta visibilitat i l'atractiu estètic dels ocells.

                                                                            Clica aquí:  Enllaç

:
En aquesta foto podem veure un au rapinyaire
típica en els aiguamolls

Anellament
L'anellament d'ocells és la principal activitat del grup. Es tracta d'un mètode d'estudi científic que consisteix en el marcatge individual de les aus i en la posterior recuperació d'aquestes.


Gràcies a les dades recollides en aquesta activitat es poden dur a terme diversos estudis científics sobre la migració, la biometria, les poblacions, etc. Aquestes dades també poden contribuir a la preservació i la protecció de les aus.
Clica aquí Enllaç: 
images.jpgEn aquesta foto es veu com algú posa una anella de seguiment a un ocell.


Pesca
La pesca esportiva es realitza exclusivament amb finalitats d’oci i competició i consisteix en la captura d’espècies submergit o en superfície amb uns determinats aparells de pesca.
La pesca més popular és la que es realitza des de la costa en ports, espigons, platja, estuaris,aiguamolls etc. De totes maneres la pesca des d’ embarcació és també molt practicada i el seu nombre d’adeptes està en constant creixement.


    Clica aquí  Enllaç:
  Pescador practicant la pesca


Caça d’ocells (diferents tipus)
La caça en barraca consisteix a impregnar pals petits que es col•loquen a la capçada d’un conjunt d’arbres anomenats “barraques”. Els ocells que sobrevolen la zona s'hi queden enganxats i cauen dins el recinte, sovint encerclat per canyes o maons.


Una pràctica que s’utilitza també per a la captura d’algunes espècies és el filat. Aquest mètode consisteix en l’ús d’una xarxa abatible de petites dimensions, associada a una piqueta d’aigua com a esquer, amb combinació d’un amagatall, tradicionalment fet de pedra o vegetació, des d’on el caçador guaita i acciona l’art per a la captura dels ocells.
                                        
Ocells atrapats pel filat Clica aquí Enllaç

Cinema. Mort a Venècia

  PELI CULA 
http://goo.gl/pn2W7M


La peli cula va ser un gran èxit amb els següents premis i nominacions. 

premis 
1971: Festival Internacional de Cinema de Canes: Premi del 25è aniversari del Festival, atorgat a Luchino Visconti . 

Millor Direcció artística 
Millor fotografia 
Millor vestuari 
Millor banda sonora original per Vittorio Trentino i Giuseppe 

Muratori 
1971: David di Donatello a Millor director per 

Nominacions. 
1971: Festival Internacional de Cinema de Canes: Palma d'or  
1972: Oscar al Millor vestuari 

Informació treta de  ( http://goo.gl/pn2W7M)


ARGUMENT


A principis del segle XX, el compositor de mitjana edat Gustav von Aschenbach (Dirk Bogarde), que pateix d'una depressió severa a causa de diversos problemes tant familiars com professionals, es refugia a Venècia per descansar i fugir de l'aclaparament de la seva vida a Munic.
Poc després d'instal · lar en un luxós hotel a illa del Lido, es fixa en un adolescent polonès, Tadzio (Björn Andresen), client de l'hotel amb la seva família. L'interès del protagonista cap a aquest jove androgin de bellesa colpidora, que encarna un ideal estètic, es transformarà en amor i obsessió.




Els dies de Aschenbach discorren a la platja del Lido o en excursions al centre de Venècia però sobretot es dedica a seguir i observar Tadzio.

Paral · lelament, Aschenbach va prenent consciència d'uns esdeveniments estranys a la ciutat (morts sobtades, campanyes de desinfecció dels carrers, explicacions evasives dels venecians, etc.) I aconsegueix descobrir que Venècia està afectada d'una epidèmia de còlera, amagada per les autoritats perquè els turistes no abandonin la ciutat. Aschenbach pensa anar primer però, conscient del seu amor per Tadzio, prefereix quedar-se a l'hotel. Pensa a avisar durant un temps a la família de Tadzio però no ho fa.

Com era d'esperar, Aschenbach, delicat de salut, malalta. Surt una última vegada, maquillat, a la platja per veure Tadzio (al qual mai ha parlat) i mor contemplant jugar amb un amic a la vora del mar. Tadzio s'allunya amb el seu amic sense adonar mentre uns socorristes vénen a aixecar el cos d'Aschenbach.






Tràiler de mort a Venècia 
                                                                                                            


                   
                                            http://youtu.be/ZH3qNMCe4iE



Luchino Visconti

Luchino Visconti di Modrone, comte de Lonate Pozzolo (Milà 2 de novembre de 1906 - Roma 17 de març de 1976), va ser un aristòcrata, director d'òpera i de cinema italià. Ha estat un dels cineastes italians contemporanis més reconeguts a nivell internacional.
 Era fill del duc Giuseppe Visconti di Modrone, i de Carla Erba, filla d'un poderós industrial milanès.
Des de molt jove es va vincular al teatre de la Scala de Milà, (convertint l'òpera en una de les passions), mitjà d'expressió artístic amb què el seu avi, el duc Guido Visconti, i el seu oncle Huberto Visconti van mantenir una estreta relació, ja que tots dos van ser Sovrintendenti-superintendents-del teatre de la Scala.





martes, 10 de junio de 2014

Diccionari de llengües

Definició d'aiguamoll: Terreny inundat o almenys amarat d'aigua d'una manera permanent, lloc pantanós.

Etimologia: D'aigua, el llatí aqua, mateix significat, i moll del llatí mollis, ['tou, flexible, suau'.]

Diferents formes d'anomenar els aiguamolls a Catalunya i País Valencià:

Aigüerol (Banyoles)
Llauna (Empordà, Rosselló i Baix Empordà)
Molleró (Garrotxa, Plana de Vic)
Mollina (Tremp, Sidamon, Alguaire, Eivissa)
Paül (Ribagorça, Paül, els Paüls)
Regat (Gandesa i País Valencià)
Sanya (Rosselló, Capcir)

Font d'informació: Institut d'Estudis Catalans - Diccionari de geologia 
                            Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
                            Rodamots

Diferents formes d'anomenar els aiguamolls arreu del món:

Anglès: Wetlands
Italià: Zone umide
Estonià: Märgalad
Portuguès: Pantanal
Basc: Hezegune
Croat: Močvare
Francès: Zones humides

Font d'informació: Google Translate



Parc natural dels aiguamolls de l'Empordà
Imatge extreta de la pàgina: Costa Brava