lunes, 9 de junio de 2014

Obertura Les Hèbrides de Felix Mendelssohn

Felix Mendelssohn va ser un compositor, director d'orquestra i pianista de música romàntica alemany, essent un dels més importants d'aquest moviment.
Mendelssohn tenia uns vint anys quan va començar a viatjar extensament i narrar les seves impressions sobre les terres estrangeres en una sèrie de composicions. En l'estiu de 1829 va visitar Escòcia, més concretament les illes Hèbrides on va escriure el tema per la seva obertura Die Hebriden.
Hi ha tres manuscrits molt diferents de l'obra acabada, que difereixen entre si considerablement.
A l'agost del 1829 el compositor va anotar en una carta els temes que obren la obertura i explicant que el motiu d'aquella melodia mostrava la manera extraordinària en que l'havien afectat les illes Hèbrides.
Més tard va associar aquest tema amb la cova marina de Fingal una gruta dins de l'illa hebridenca de Staffa.
Al novembre d'aquell mateix any Mendelssohn va escriure a casa des de Itàlia dient que treballava a la peça cada dia, per tal d'acabar-la com a regal d'aniversari per al seu pare. El 20 de desembre, una mica tard per a l'aniversari, va anunciar que havia finalitzat l'obra.
Un dia després va qualificar l'obra com a imperfecta destacant el canvi de tonalitat a Re major en el desenvolupament que donava un caràcter contrapuntístic, contraposant-se a la forma descriptiva, que era el que ell cercava.
Finalment l'obra va ser publicada a l'abril de 1835 en la versió que s'executa actualment.
L'obertura és bellament evocativa. Les oscil·lacions i arpegis en semicorxeres que impregnen la composició suggereixen el vent i les onades que van haver impressionat a Mendelssohn a Las Hèbrides. Igualment d'efectius són els indicis de melodia que conformen el tema principal. Fins al segon tema no escoltem res que s'assembli a un tema completament desenvolupat. Quan arriba, aquest tema resulta especialment encantador a causa de l'absència anterior d'una melodia àmplia. Aquesta línia lírica, en els violoncels i després en els clarinets, és una de les idees inspirades de Mendelssohn, simple i bella. L'obertura acaba esvaint bastant abruptament en el silenci, com si els vents i les marees de la Cova de Fingal s'haguessin extingit momentàniament, per tornar aviat.
En conjunt, l'obra utilitza la forma estàndard del gènere de l'obertura, amb una coda al final en què es torna al tema inicial.
Tot i el seu títol d'obertura, està pensada com a peça independent. No narra una història i per tant no es qualifica com a música de programa, si no com a un poema simfònic.
Mendelssohn va dedicar la seva obra al rei Frederic Guillem IV de Prússia, per aquell temps Príncep de Prússia.

Fonts d'informació: Wikipedia  
                             Hágase la música 


 

Gruta de Fingal - Staffa
Imatge extreta de la pàgina: Info Staffa 













Vista interior de la Gruta de Fingal
Imatge extreta de:  Google Images


No hay comentarios:

Publicar un comentario