Cinema. Mort a Venècia

  PELI CULA 

http://goo.gl/pn2W7M

La peli cula va ser un gran èxit amb els següents premis i nominacions. 

premis 

1971: Festival Internacional de Cinema de Canes: Premi del 25è aniversari del Festival, atorgat a Luchino Visconti . 

Millor Direcció artística 

Millor fotografia 

Millor vestuari 

Millor banda sonora original per Vittorio Trentino i Giuseppe 

Muratori 

1971: David di Donatello a Millor director per 

Nominacions. 

1971: Festival Internacional de Cinema de Canes: Palma d'or  

1972: Oscar al Millor vestuari 

Informació treta de  ( http://goo.gl/pn2W7M)

ARGUMENT

A principis del segle XX, el compositor de mitjana edat Gustav von Aschenbach (Dirk Bogarde), que pateix d'una depressió severa a causa de diversos problemes tant familiars com professionals, es refugia a Venècia per descansar i fugir de l'aclaparament de la seva vida a Munic.

Poc després d'instal · lar en un luxós hotel a illa del Lido, es fixa en un adolescent polonès, Tadzio (Björn Andresen), client de l'hotel amb la seva família. L'interès del protagonista cap a aquest jove androgin de bellesa colpidora, que encarna un ideal estètic, es transformarà en amor i obsessió.

Els dies de Aschenbach discorren a la platja del Lido o en excursions al centre de Venècia però sobretot es dedica a seguir i observar Tadzio.

Paral · lelament, Aschenbach va prenent consciència d'uns esdeveniments estranys a la ciutat (morts sobtades, campanyes de desinfecció dels carrers, explicacions evasives dels venecians, etc.) I aconsegueix descobrir que Venècia està afectada d'una epidèmia de còlera, amagada per les autoritats perquè els turistes no abandonin la ciutat. Aschenbach pensa anar primer però, conscient del seu amor per Tadzio, prefereix quedar-se a l'hotel. Pensa a avisar durant un temps a la família de Tadzio però no ho fa.

Com era d'esperar, Aschenbach, delicat de salut, malalta. Surt una última vegada, maquillat, a la platja per veure Tadzio (al qual mai ha parlat) i mor contemplant jugar amb un amic a la vora del mar. Tadzio s'allunya amb el seu amic sense adonar mentre uns socorristes vénen a aixecar el cos d'Aschenbach.






Tràiler de mort a Venècia 

                                                                                                            

                   
                                            http://youtu.be/ZH3qNMCe4iE

Luchino Visconti

Luchino Visconti di Modrone, comte de Lonate Pozzolo (Milà 2 de novembre de 1906 - Roma 17 de març de 1976), va ser un aristòcrata, director d'òpera i de cinema italià. Ha estat un dels cineastes italians contemporanis més reconeguts a nivell internacional.

 Era fill del duc Giuseppe Visconti di Modrone, i de Carla Erba, filla d'un poderós industrial milanès.
Des de molt jove es va vincular al teatre de la Scala de Milà, (convertint l'òpera en una de les passions), mitjà d'expressió artístic amb què el seu avi, el duc Guido Visconti, i el seu oncle Huberto Visconti van mantenir una estreta relació, ja que tots dos van ser Sovrintendenti-superintendents-del teatre de la Scala.